Sunday, December 31, 2006

ENCARA SOBRE LES BRUIXES

Hola nois,

una de les coses que més sorprèn del llibre és el nom del protagonista. No el busqueu, no el trobareu. D'ell se'ns diu que és el nét d'una senyora simpatiquíssima, a la qual coneixem amb el nom d'àvia; però poca cosa més. En canvi, fixeu-vos-hi bé, apareix el nom d'una tal Ranghild Hansen, desapareguda a mans d'una senyora estranya; la Solveg, a la qual les bruixes incrusten en un quadre; d'una altra nena que es diu Birgit Sveson, transformada en gallina; un nen que s'anomenava Harald, transformat en pedra i, finalment, en Leif, al qual les bruixes transformen en marsuí, que és una altra manera de dir a les belugues (cetacis del grups dels odontocets de la família dels delfinaptèrids (Delphinapterus Leucas), de color blanc i de dentat molt reduït, que és anomenat també balena blanca. (ep!, no us penséssiu pas, tot això que us he dit dels marsuïns, no ho sabia i ho he hagut de buscar al Diccionari de la Llengua Catalana).
Bé, també sabem que hi ha un noi que s'anomena Bruno Jenkins, que corre la mateixa sort que el protagonista.
Una cosa molt important: moltes vegades els llibres serveixen de models de conducta. El llibre de Roald Dahl també pot servir de modl de conducta: de noblesa, d'abnegació, d'estimació. Tot i així, algunes de les coses que diu no les seguiu pas. Quines? Home, doncs, quan l'àvia convida el seu nét a fer una pipada de cigar. Ja compreneu que això no s'ha de fer, oi? Ni quan es tenen set anys ni -jo diria- quan se'n tenen quaranta, cinquanta o setanta, tant se val.
Una mica més endavant l'àvia també diu una d'aquelles coses que no s'han de dir mai. El nét diu que per no fer-se notar quan tingui bruixes a la vora:
"No em tornaré a banyar mai més".
Jo pensava que, tot seguit, l'àvia li diria que sí, que era bo que es banyés, però no. L'àvia li diu exactament:
- Només cal que no ho facis gaire sovint (això de banyar-se) (...) Un nen que sigui prudent, amb un bany al mes ja passa".
No, mil vegades no. Encara que et persegueixi el pitjor dels enemics, home, val la pena presentar-se net a la batalla. No trobeu? En aquests casos, pecar per excés que per defecte.
Per acabar de reflexionar sobre el llibre, voldria que recordéssiu allò que havíem vist a la primera unitat sobre els punts de vista de les novel·les.
En aquest cas, el protagonista és alhora narrador del llibre i, per tant, direm que el punt de vista és ... Exacte és un punt de vista intern. La novel·la és narrada en primera persona del singular o del plural, quan el protagonista actua juntament amb l'àvia. Fixeu-vos també en un altre petit detall: el protagonista, la majoria de les vegades, fa parlar les bruixes per elles mateixes; és a dir, no ens diu "la bruixa va dir que..., sinó: "Un nen! -van cridar les bruixes- un nen brut i pestilent! Li etzibarem un bon cop! El batrem be batut i ens menjarem les seves tripes per esmorzar!".
Això és el que es coneix com a... estil directe. Molt bé.
Per altra banda, i això és important, evidentment, el narrador és un narrador omniscient, és a dir ho sap tot de la història. Fixeu-vos en la combinació de temps verbals que fa servir. Quan parla ell, ho fa sempre en passat; en canvi, quan fa parlar les bruixes, aquestes parlen en present, perquè els diàlegs són sobre els fets que passen o els fets que, posats en boca dels protagonistes, són viscuts com a presents.
ON PASSEN ELS FETS?
Una altra de les qüestions que ens pot interessar sobre la novel·la és el lloc on passa l'acció. Evidentment, la història bascula entre Noruega -no es diu el lloc exacte de Noruega, però si mireu un mapa de Noruega veureu que és un país molt allargassat, que va des de la punta sud, la que toca als estrets que tanquen la Mar Bàltica, fins gairebé el Pol Nord- i Anglaterra, i aquí que surt el nom de l'indret on passen els fets: Bournemouth. I on es troba Bournemouth? Doncs, exactament a la costa sud d'Anglaterra, la que mira a França, en l'indret que es coneix com a Canal de la Manche (Canal de la Mànega). I sabeu una cosa? Es troba a prop de l'illa de Wight. Clar, a vosaltres, que sou molt joves, no us diu res aquest nom, però a mi em recorda els concerts de rock que s'hi van celebrar a la dècada dels setanta del segle passat.
Molt bé. I ara, continueu llegint aquest llibre, nois. Fins al dia vuit de gener.
Posted by at No comments:

Sunday, December 17, 2006

QUI ERA ROALD DAHL?

Ser pilot d'aviació i escriure no són unes professions que siguin fàcils de compaginar, i ser pilot d'aviació i escriure per a gent jove com vosaltres encara menys. Però les coses són així, i les persones quan són de bona pasta de vegades ho demostren d'aquesta manera. En la història recent del món hi ha hagut dos personatges que han alternat aquest dos oficis. Un d'ells era francès: estic parlant d'Antoine de Saint Exupéry, el qual, quan les seves hores de vol el deixaven fer, es dedicava a escriure. És a ell a qui devem aquesta joia de llibre que es diu El petit príncep i que jo, alumnes, us recomano vivament. Per desgràcia, l'avió va jugar una mala passada a l'Antoine i va morir en plena Segona Guerra Mundial, l'any 1944.
Per sort, en el segon dels casos l'avió es va portar millor amb el pilot i va deixar que el nostre segon escriptor continués vivint fins a una edat força avançada.
Roald Dalh, el segon d'aquests escriptors de qui ara parlarem, va néixer l'any 1916 al País de Gal·les (una nació sense estat, com ho és Catalunya, i que es troba just al costat d'Anglaterra. Si mireu un mapa de la Gran Bretanya, el territori que es troba just a la vostra esquerra, a la dreta del mapa, és el País de Gal·les -la capital d'aquest país es diu Cardiff-. Però Roald no era d'ascendència gal·lesa sinó que els seus pares eren noruecs -ja ho sabeu aquell país que es troba a la península escandinava, just al damunt de Suècia i ben a prop de Dinamarca-. L'heu vist el mapa? Bé, doncs ja sabeu on es troben aquests països.
Però, quan una persona és jove, de vegades, el territori on viu li resulta petit i té ganes de viatjar. I això és el que li va passar a Roald -és millor dir les persones pel seu nom. Dir-ne el nom i el cognom és massa enfarfegat-. Va voler viatjar i no se li va ocórrer res més que anar-se'n a l'Àfrica. I allà va ser on va decidir de prendre el segon ofici: pilot d'aviació. Però no us creguéssiu pas que va ser un pilot d'una línia aèria qualsevol, no. Ell va decidir enrolar-se a la RAF (Royal Air Force), que és com es diu l'exèrcit de l'aire de la Gran Bretanya. I hi va entrar quan en el món havia esclatat la Segona Guerra Mundial -és per això que us deia que s'assemblava a Saint Exupéry.
Pèrò el que fa excepcional Roald Dahl, i jo diria que això és un mèrit que ben poca gent té -o sap tenir-, és que va saber parlar als joves. Mireu, algunes vegades, és fa ben difícil de poder parlar amb vosaltres. Però és difícil perquè als grans no se'ns acut altra cosa que parlar amb el nostre vocabulari, amb la nostra manera de dir, i no sabem que davant nostre tenim persones que són molt intel·ligents, però que són d'altres generacions. I això, alumnes, ho sabia perfectament Roald.
Enguany llegim el llibre Les bruixes -en secret, alguns m'heu dit que ja l'havíeu llegit, però no hi fa res, perquè tornar a llegir un llibre deliciós fa que encara es pugui assaborir més (qui no menjaria un altre pastís de xocolata, si més no perquè li ve a la memòria com s'ho havia passat de bé menjant-se'n el primer?). I el més important, el més meravellós és que quan llegiu aquest llibre us vénen ganes de llegir més llibres d'aquest autor. Si en sap, de parlar amb vosaltres en Roald. Això sí que és art: escriure com ho feia Roald
Posted by at 1 comment:
Subscribe to: Posts (Atom)