Sunday, December 17, 2006

QUI ERA ROALD DAHL?

Ser pilot d'aviació i escriure no són unes professions que siguin fàcils de compaginar, i ser pilot d'aviació i escriure per a gent jove com vosaltres encara menys. Però les coses són així, i les persones quan són de bona pasta de vegades ho demostren d'aquesta manera. En la història recent del món hi ha hagut dos personatges que han alternat aquest dos oficis. Un d'ells era francès: estic parlant d'Antoine de Saint Exupéry, el qual, quan les seves hores de vol el deixaven fer, es dedicava a escriure. És a ell a qui devem aquesta joia de llibre que es diu El petit príncep i que jo, alumnes, us recomano vivament. Per desgràcia, l'avió va jugar una mala passada a l'Antoine i va morir en plena Segona Guerra Mundial, l'any 1944.
Per sort, en el segon dels casos l'avió es va portar millor amb el pilot i va deixar que el nostre segon escriptor continués vivint fins a una edat força avançada.
Roald Dalh, el segon d'aquests escriptors de qui ara parlarem, va néixer l'any 1916 al País de Gal·les (una nació sense estat, com ho és Catalunya, i que es troba just al costat d'Anglaterra. Si mireu un mapa de la Gran Bretanya, el territori que es troba just a la vostra esquerra, a la dreta del mapa, és el País de Gal·les -la capital d'aquest país es diu Cardiff-. Però Roald no era d'ascendència gal·lesa sinó que els seus pares eren noruecs -ja ho sabeu aquell país que es troba a la península escandinava, just al damunt de Suècia i ben a prop de Dinamarca-. L'heu vist el mapa? Bé, doncs ja sabeu on es troben aquests països.
Però, quan una persona és jove, de vegades, el territori on viu li resulta petit i té ganes de viatjar. I això és el que li va passar a Roald -és millor dir les persones pel seu nom. Dir-ne el nom i el cognom és massa enfarfegat-. Va voler viatjar i no se li va ocórrer res més que anar-se'n a l'Àfrica. I allà va ser on va decidir de prendre el segon ofici: pilot d'aviació. Però no us creguéssiu pas que va ser un pilot d'una línia aèria qualsevol, no. Ell va decidir enrolar-se a la RAF (Royal Air Force), que és com es diu l'exèrcit de l'aire de la Gran Bretanya. I hi va entrar quan en el món havia esclatat la Segona Guerra Mundial -és per això que us deia que s'assemblava a Saint Exupéry.
Pèrò el que fa excepcional Roald Dahl, i jo diria que això és un mèrit que ben poca gent té -o sap tenir-, és que va saber parlar als joves. Mireu, algunes vegades, és fa ben difícil de poder parlar amb vosaltres. Però és difícil perquè als grans no se'ns acut altra cosa que parlar amb el nostre vocabulari, amb la nostra manera de dir, i no sabem que davant nostre tenim persones que són molt intel·ligents, però que són d'altres generacions. I això, alumnes, ho sabia perfectament Roald.
Enguany llegim el llibre Les bruixes -en secret, alguns m'heu dit que ja l'havíeu llegit, però no hi fa res, perquè tornar a llegir un llibre deliciós fa que encara es pugui assaborir més (qui no menjaria un altre pastís de xocolata, si més no perquè li ve a la memòria com s'ho havia passat de bé menjant-se'n el primer?). I el més important, el més meravellós és que quan llegiu aquest llibre us vénen ganes de llegir més llibres d'aquest autor. Si en sap, de parlar amb vosaltres en Roald. Això sí que és art: escriure com ho feia Roald