Tuesday, January 01, 2008

QUATRE MOTS SOBRE MARIA ÀNGELS ANGLADA, AUTORA DE EL VIOLÍ D'AUSCHWITZ



Biografia de Maria Àngels Anglada i Abadal

Penso, benvolguts alumnes, que no podem llegir aquest llibre de El violí d’Auschwitz ni cap altre llibre sense saber una mica de la història de l’escriptor, en aquest cas escriptora, que ha concebut el llibre i, sobretot, en el cas que ens ocupa conèixer una mica la història de la seva autora. Tot el que llegireu a continuació no ha estat pas fruit de les meves investigacions, sinó un resum del que he pogut trobar a Internet sobre Maria Àngel Anglada. Vull dir que, com molts de vosaltres ja sabeu, Internet ens forneix d’informacions a totes hores i en tots moments. Està clar que hem de tenir ben present de seleccionar la informació que escollim. Espero que el que llegiu a continuació serveixi per situar-vos una mica en el context de l’autora.

Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer l'any 1930 a Vic (Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Fixeu-vos-hi bé: va néixer sis anys repicats abans del començament de la Guerra Civil espanyola, i nou anys abans del seu acabament i de l’inici de la Segona Guerra Mundial. A qui no marquen tots aquests esdeveniments, ni que sigui una persona nascuda en una ciutat tan allunyada de centres neuràlgics com podia ésser-ho el Vic dels anys trenta.

Maria Àngels Anglada era filla d'un advocat vigatà, la gran de quatre germans, que visqué en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les. Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment Universitat de Barcelona). S'hi va llicenciar en Filologia Clàssica i l'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril 1999). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les seves filles. És a dir que Maria Àngels Anglada visqué part de la seva joventut a Barcelona, però després, als trenta-un anys, decidí de deixar Barcelona i anar a viure a Figueres, qui sap si perquè Figueres es troba ben a prop de l'Escala i, sobretot, de les ruïnes d'Empúries. La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.
Maria Àngels Anglada és una escriptora completa ja que va excel·lir tant en el camp de la poesia com en el de la prosa. Igualment podríem destacar-ne la producció en l’àmbit de la traducció, o de la crítica literària. Podríem destacar, per exemple, el llibre col·lectiu Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat el 1974. També va col·laborar en publicacions de l'època com Canigó, El pont, 9 país o Reduccions, entre altres. Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli. El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes, va guanyar el premi Josep Pla. Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies d'escuma que li va valer el premi Lletra d'Or el 1985 i el Premio Nacional de la Crítica.
El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig Paisatge amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat al 1993. Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora. Per aquesta raó no va refusar mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món. Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta. Abans dels anys noranta, va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d'Artemísia, novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz, el llibre que llegireu aquest segon trimestre. Aquesta obra és, per dir-ho d’alguna manera, el descendiment als inferns a través de la visió d’un luthier internat en el camp de concentració d’Auschwitz i va significar per a l’autora la consagració en el seu paper de novel·lista. La bondat d’una obra es mesura més per la seva intensitat que per la seva extensió.
A El violí d'Auschwitz, l'autora ens mostra una història corprenedora que commou el lector i que mostra la Maria Àngels Anglada més compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. L'èxit d'aquesta novel·la va fer que el cinema s'interesés per l'obra i que fins i tot es pensés en un possible guió, escrit per Jorge Semprún, antic ministre de Cultura d’Espanya, i parlés també que la pel·lícula estaria produïda per Andrés Vicente Gómez. Però el projecte va quedar congelat.
Maria Àngels Anglada va morir el 23 d'abril de 1999, el dia del llibre.