Saturday, December 22, 2007

AUSCHWITZ

Auschwitz (en polonès Oœwiêcim), és un poble situat al sud de Polònia. Es fa difícil explicar què és un camp de concehtració, i no pas perquè sigui difícil de fer servir paraules, sinó perquè per als humans en general és difícil d’arribar a entendre tanta maldat. El poble, situat al costat mateix del camp, es troba a la vora mateix del riu Vístula, a unes trenta-dues milles al sud-est de Cracòvia. El camp de la mort d’Auschwitz -un dels més grans de l’època nazi- va estar en funcionament durant tota la Segona Guerra Mundial (1939-1945). El nom d’Auschwitz s’aplica normalment a tot el complex de mort i de reclusió dels camps que hi havia a prop del poble polonès d’Oœwiêcim.


El complex d’Auschwitz fou l’emplaçament científicament planejat i eficientment executat per al genocidi que es va dur a terme durant la Segona Guerra Mundial. No hi ha estadístiques exactes, però hom creu que el nombre de morts d’aquest camp oscil·la entre 1,5 fins a unmàxim de 4 milions de persones. El comandant del camp, Rudolf Höss, admeté que, com a mínim van morir dos milions i mig de persones a Auschwitz, la majoria de les quals jueves. Auschwitz ha esdevingut el primer símbol del que es coneix com a Holocaust dels jueus; com a mínim una tercera part dels 5 o 6 milions de jueus assassinats durant la Segona Guerra Mundial van morir en aquest camp. També hi van morir una gran quantitat de polonesos, gitanos i homosexuals

Els nazis van crear Auschwitz l’abril de 1940, sota la supervisió de Heinrich Himmler, cap de les dues organitzacions nazis: els guàrdies nazis, coneguts com Schutzstaffel (SS) i la policia secreta coneguda amb el nom de GESTAPO –Gemmaine Staats Polizie. El camp d’Auschwitz originàriament va servir per empresonar-hi presoners polítics de la Polònia ocupada i dels camps de concentració d’Alemanya. La construcció del camp veí de Birkenau (Brzenzinka), conegut també amb el nom d’Auschwitz II, va començar l’octubre de 1941 i va encabir-hi una secció de dones a partir d’agost de 1942.


Birkenau tenia quatre cambres de gas, dissenyades amb aparença de dutxes i quatre crematoris, usats per incinerar cossos. Hi havia també, aproximadament, quaranta camps satèl·lits al voltant d’Auschwitz. Eren camps de treball, i eren coneguts col·lectivament com Auschwitz III. El primer que va ser construït va ser el de Monowitz, i hi va hostatjar polonesos, que havien estat evacuats forçosament de casa seva pels nazis.

Els presoners eren transportats en trens des de tota l’Europa ocupada pels nazis i arribaven a Auschwitz en combois diaris. Un grup era enviat a les cambres de gas al cap de poques hores d’haver-hi arribat; aquesta gent era enviada al camp de Birkenau, on cada dia podien ser cremades i incinerades més de 20.000 persones. A Birkenau, els nazis utilitzaven el gas cianhidríc, anomenat Zyklon-B, que era fabricat per una companyia de desratització.

Un segon grup era utilitzat com a treballadors esclaus a les fàbriques de companyies com ara I. G. Farben i Krupp. Al complex d’Auschwitz 405,000 presoners van ser enrolats com a treballadors entre 1940 and 1945. D’aquests, en van morir unsw 340.000 a causa de les execucions, fam, malalties o tortures. Alguns presoners van sobreviure gràcies a l’ajuda de l’industrial alemany Oskar Schindler, que va salvar mil jueus polonesos traient-los d’Auschwitz i fent-los treballar en una fàbrica seva prop de Kraków (Cracòvia) i més tard en una altra fàbrica en un indret del que avui dia és la República Txeca. Un tercer grup, majoritàriament compost de bessons i nans, va ser el banc d’experiments mèdics a les mans de metges com ara Josef Mengele, conegut amb el nom de “Àngel de la mort”.

El camp estava portat parcialment per presoners, alguns dels quals eren seleccionats per ser kapos (correctes) i sonderkommandos (treballadors dels crematoris). Els membres d’aquests grups eren assassinats periòdicament. El kapos i els sonderkommandos eren supervisats per membres de les SS. Al camp d’Auschwitz hi treballaven 6000 membres de les SS.

Al 1943 a Auschwitz s’hi havien instal·lat organitzacions de resistència. Aquestes organitzacions ajudaven a organitzar la fuga dels pocs presoners que van aconseguir sortir; aquestes evasions feia que arribessin al camp notícies d’exterminis, com ara l’assassinat de centenars de milers de jueus transportats des d’Hongria entre maig i juny de 1944. A l’octubre de 1944 un grup de sonderkommandos va destruir una de les cambres de gas de Birkenau. Aquest grup i els seus còmplices, un escamot de dones de Monowitz van ser assassinats.

Quan l’exèrcit soviètic va entrar a Auschwitz el 27 de gener de 1945 van trobar-hi 7600 supervivents abandonats. Més te 58,000 presoners havien estat evacuats i enviats a Alemanya en una marxa de la mort.

L’any 1946 Polònia va crear un museu en el lloc on hi hagué el camp de concentració d’Auschwitz, en record de les víctimes que hi va haver en aquest camp. El 1994, prop de 22 milions de visitants—700,000 anualment—havien passat per les portes d’acer que contenien la cínica frase de Arbeit macht frei (el treball us farà lliures).