una primera qüestió: què vol dir la paraula etimologia? La parauleta es pot dividir en dues parts: la segona part, logia, que vol dir ciència i la primera etimo que significa origen de les paraules. O sigui que etimoloia vol dir la ciència que estudia l'origen de les paraules.
Bé, doncs anem al moll de l'os de la qüestió: l'origen de la paraula bruixa. Us he de dir que en això sóc un complet ignorant, vull dir en el coneixement de l'origen d'aquesta paraula; però, sortosament, la llenua catalana -i també la castellana- compta amb un gran savi que va estudiar l'origen de les paraules: Joan Coromines. Quan estigueu en cursos superiors, no deixeu de consultar els llibres que va escriure aquest savi; a més d'aprendre-hi un munt de coses us hi divertireu.Mireu, Joan Coromines ens diu, respecte de l'origen de la paraula bruixa que: "és una paraula comuna a les tres llengües romàniques de la Península - ja ho sabeu: el català, el castellà i el gallec- i als dialectes occitans de Llenguadoc i Gascunya, d'origen incert, probablement pre-romà però de procedència dubtosa.; les llengües germanes -s'entén a la nostra, el català- suposen bases fonètiques una mica divergents: BROIKSA l'occità i aragonès, BRUKSA el castellà i portuguès; aquestes paraules són paral·leles a les tres variants del nom cèltic del bruc. És possible que el nom de la bruixa en sigui un derivat cèltic amb el sentit de la que "va per les brugueres amb el diable" o "dona pagana, enemiga dels cristians".Alguns proposen un arrel cèltica de la paraula [BRUS- ] amb el significat de "bramar ,bufar el vent".La mateixa paraula i en el mateix sentit és l'usual en el galle ci el portuguès i en el castellà, que ja apareix cp al 1400, quan apaeix en el glossari baix-aragonès de El Escorial.En tota la franja nord d'Aragó, des del límit de la llengua basca fins al del català degué estendre's una forma broxa car avui encara es pronuncia així a Ansó i Echo.Com ja us he dit, si voleu tenir més informaciósobre l'orien d'aquesta paraula, podeu consultar el Diccionari Etimològic ògic i complementari de la llengua catalana (Vol. II), publicat per l'editorial Curial, i del qual és autor, com ja he esmentat més amunt, Joan Coromines.
Friday, January 05, 2007
ETIMOLOGIA DE LA PARAULA BRUIXA
Sunday, December 31, 2006
ENCARA SOBRE LES BRUIXES
Hola nois,
una de les coses que més sorprèn del llibre és el nom del protagonista. No el busqueu, no el trobareu. D'ell se'ns diu que és el nét d'una senyora simpatiquíssima, a la qual coneixem amb el nom d'àvia; però poca cosa més. En canvi, fixeu-vos-hi bé, apareix el nom d'una tal Ranghild Hansen, desapareguda a mans d'una senyora estranya; la Solveg, a la qual les bruixes incrusten en un quadre; d'una altra nena que es diu Birgit Sveson, transformada en gallina; un nen que s'anomenava Harald, transformat en pedra i, finalment, en Leif, al qual les bruixes transformen en marsuí, que és una altra manera de dir a les belugues (cetacis del grups dels odontocets de la família dels delfinaptèrids (Delphinapterus Leucas), de color blanc i de dentat molt reduït, que és anomenat també balena blanca. (ep!, no us penséssiu pas, tot això que us he dit dels marsuïns, no ho sabia i ho he hagut de buscar al Diccionari de la Llengua Catalana).
Bé, també sabem que hi ha un noi que s'anomena Bruno Jenkins, que corre la mateixa sort que el protagonista.
Una cosa molt important: moltes vegades els llibres serveixen de models de conducta. El llibre de Roald Dahl també pot servir de modl de conducta: de noblesa, d'abnegació, d'estimació. Tot i així, algunes de les coses que diu no les seguiu pas. Quines? Home, doncs, quan l'àvia convida el seu nét a fer una pipada de cigar. Ja compreneu que això no s'ha de fer, oi? Ni quan es tenen set anys ni -jo diria- quan se'n tenen quaranta, cinquanta o setanta, tant se val.
Una mica més endavant l'àvia també diu una d'aquelles coses que no s'han de dir mai. El nét diu que per no fer-se notar quan tingui bruixes a la vora:
"No em tornaré a banyar mai més".
Jo pensava que, tot seguit, l'àvia li diria que sí, que era bo que es banyés, però no. L'àvia li diu exactament:
- Només cal que no ho facis gaire sovint (això de banyar-se) (...) Un nen que sigui prudent, amb un bany al mes ja passa".
No, mil vegades no. Encara que et persegueixi el pitjor dels enemics, home, val la pena presentar-se net a la batalla. No trobeu? En aquests casos, pecar per excés que per defecte.
Per acabar de reflexionar sobre el llibre, voldria que recordéssiu allò que havíem vist a la primera unitat sobre els punts de vista de les novel·les.
En aquest cas, el protagonista és alhora narrador del llibre i, per tant, direm que el punt de vista és ... Exacte és un punt de vista intern. La novel·la és narrada en primera persona del singular o del plural, quan el protagonista actua juntament amb l'àvia. Fixeu-vos també en un altre petit detall: el protagonista, la majoria de les vegades, fa parlar les bruixes per elles mateixes; és a dir, no ens diu "la bruixa va dir que..., sinó: "Un nen! -van cridar les bruixes- un nen brut i pestilent! Li etzibarem un bon cop! El batrem be batut i ens menjarem les seves tripes per esmorzar!".
Això és el que es coneix com a... estil directe. Molt bé.
Per altra banda, i això és important, evidentment, el narrador és un narrador omniscient, és a dir ho sap tot de la història. Fixeu-vos en la combinació de temps verbals que fa servir. Quan parla ell, ho fa sempre en passat; en canvi, quan fa parlar les bruixes, aquestes parlen en present, perquè els diàlegs són sobre els fets que passen o els fets que, posats en boca dels protagonistes, són viscuts com a presents.
ON PASSEN ELS FETS?
Una altra de les qüestions que ens pot interessar sobre la novel·la és el lloc on passa l'acció. Evidentment, la història bascula entre Noruega -no es diu el lloc exacte de Noruega, però si mireu un mapa de Noruega veureu que és un país molt allargassat, que va des de la punta sud, la que toca als estrets que tanquen la Mar Bàltica, fins gairebé el Pol Nord- i Anglaterra, i aquí que surt el nom de l'indret on passen els fets: Bournemouth. I on es troba Bournemouth? Doncs, exactament a la costa sud d'Anglaterra, la que mira a França, en l'indret que es coneix com a Canal de la Manche (Canal de la Mànega). I sabeu una cosa? Es troba a prop de l'illa de Wight. Clar, a vosaltres, que sou molt joves, no us diu res aquest nom, però a mi em recorda els concerts de rock que s'hi van celebrar a la dècada dels setanta del segle passat.
Molt bé. I ara, continueu llegint aquest llibre, nois. Fins al dia vuit de gener.
Subscribe to:
Posts (Atom)