Monday, March 08, 2010

LES CONJUNCIONS

LES CONJUNCIONS

Són, com les preposicions, partícules invariables i relacionants. Els elements que relacionen les conjuncions no són, com ho són en el cas de les preposicions, únicament paraules sinó que també relacionen oracions. En el primer cas, els mots relacionats són de la mateixa categoria sintàctica.

Pel que fa a la classificació d’aquests elements, la més important és la que distingeix les conjuncions de coordinació de les de subordinació.

Dintre de les conjuncions de coordinació hi ha les conjuncions copulatives (el nom de còpula vol dir exactament unió) que són i i ni. Exemple: van venir els pares i les mares; ni m’agrades ni t’agrado; les disjuntives (que indiquen una tria entre elements o bé una equivalència) que són o i o bé. Exemple: Em van dir o estudies o no aprovaràs; aquells turistes eren teutons o sigui alemanys; finalment, hi ha les conjuncions adversatives (però, sinó i sinó que) que expressen una mena de limitació a allò que diu la principal. Exemple: jugaven bé, però van perdre.

Les conjuncions de subordinació són aquelles que col·loquen a diferent nivell una oració (anomenada subordinada) respecte a una altra oració (anomenada principal). Les conjuncions completives són que i si. Per exemple: desitjo que siguis feliç; m’han dit si volia anar a la seva festa. Està clar que les conjuncions no tenen únicament aquest valor. Podem trobar conjuncions de valor causal (és a dir que ens indiquin la causa per la qual s’executa l’acció principal). Exemple: Li van regalar un ordinador perquè estudiava molt. Les conjuncions causals són: ja que, perquè, com que. Exemple: com que havia perdut totes les dents només podia menjar aliments liquats.

Les conjuncions finals són perquè, per tal que i a fi que. Expressen la finalitat de l’acció principal. Exemple: Ho va dir perquè estudiessin més.

Les conjuncions condicionals –sí, si de cas i posat que- ens donen una condició que s’ha de complir per tal que es pugui dur a terme l’acció de l’oració principal. Si estudies durant tot el segon trimestre, segurament aprovaràs.

Les conjuncions temporals –quan, mentre, abans que, després que, fins que, fis que no, tan bon punt, des que- introdueixen oracions subordinades de temps. Això vol dir que aquestes oracions ens indiquen en quin moment es fa l’acció de l’oració principal.