ALLÒ DE MÉS ESSENCIAL QUE ENS CONVÉ SABER D'UN ESTIU AMB L'ANNA

Un estiu amb l’Anna


Edat de lectura

L’obra s’adreça als i les adolescents entre tretze i setze anys, ja que reflecteix les inquietuds d’aquest col•lectiu en un moment de canvi com és la presa de decisions pel que fa als estudis o les relacions amb els pares en situacions de desestructuració familiar. L’eix argumental gira al voltant de les relacions d’amistat davant de problemes greus, cosa que farà la història molt propera a la realitat dels lectors d’aquestes edats.

Argument

L’Oriol té disset anys i viu amb la seva mare, separada del pare des de fa temps i que ara surt amb en Joan, la qual ha desfet tots els seus plans d’estiu en obligar-lo a passar amb ella tot el mes de juliol a Sant Pol. Tots els projectes de l’Oriol de passar el juliol a casa del seu amic Albert i l’agost de campaments se n’han anat en orris, i ara haurà d’assumir passar un llarg mes d’estiu en companyia de la mare i, de tant en tant, d’en Joan, a qui no veu amb gaire bons ulls.

Passats els primers dies a Sant Pol, i entre baralla i baralla amb la mare, l’Oriol es trobarà amb en Ramon, un company d’institut que li presentarà la seva colla. A partir d’aquell dia, la seva rutina diària canviarà completament: surt amb els amics, coneix el poble i, sobretot, coneix l’Anna.

L’Anna és una noia de Sant Pol que treballa al supermercat dels seus pares i que vol estudiar psicologia. La relació amb l’Anna optimista, riallera i molt vital farà que l’Oriol canviï la seva perspectiva de tot, la relació amb la mare, amb el Joan i la de les seves vacances... Ara que ha començat a sortir amb l’Anna i s’hi troba a gust, el mes de juliol acaba i haurà de marxar de campaments. D’acord amb la mare, decideix reduir la seva escapada només a quinze dies als aiguamolls de l’Empordà, on participarà en un campament científic i farà una bona colla d’amics.

L’escapada del mes d’agost serà d’allò més positiva per a l’Oriol: ha conegut gent fantàstica, ha après moltíssim i ha pres la decisió que estudiarà biologia. Amb l’Anna s’escriuen gairebé cada dia, es troben a faltar i es deleixen per retrobar-se i gaudir dels últims quinze dies de vacances, però una trucada des de casa acabarà amb totes aquestes il·lusions: l’Anna ha tingut un accident.

Tema

La novel·la gira al voltant del personatge de l’Oriol, un adolescent que té una relació difícil amb els seus pares –el pare viu als Estats Units i la mare té una nova parella–, cosa que fa que tingui una perspectiva un pèl negativa del món dels adults i que sempre miri de fugir-ne. Aquesta incapacitat del personatge per enfrontar-se als problemes que l’angoixen i resoldre’ls serà l’eix temàtic que condicionarà l’aparició d’altres subtemes com la importància de l’amistat, les relacions entre nois i noies o les primeres relacions amoroses.

Personatges

Com hem dit abans, la història gira al voltant de la figura de l’Oriol, un noi de disset anys insegur i que creu que tot a la seva vida són problemes condicionats per l’actitud dels qui l’envolten: d’una banda, la mare, que tot i ser qui es preocupa per ell i qui en té cura, per ell és un neguit, algú que controla tot el que fa o que vol fer; de l’altra, el pare, idealitzat per l’Oriol perquè ha fet la vida que volia fer i que quan es retroben li ofereix la possibilitat de noves experiències, però que viu massa lluny. Aquesta manca de la figura paterna es veurà compensada més endavant per la presència d’en Joan, el company de la mare, qui, tot i que en un principi no és ben vist per l’Oriol, acabarà suplint la figura del pare en aquells moments en què necessita dels seus consells, amb l’avantatge que l’aproximarà més a la mare.

L’Oriol no és un personatge pla, sinó que evoluciona a mesura que en la seva trajectòria s’entrecreuen altres personatges que actuaran com a contrapunt de les seves actituds.

El personatge principal, i que comparteix protagonisme amb l’Oriol, és l’Anna. La visió pessimista de la realitat de l’Oriol es veu contrarestada amb la seva aparició, una noia optimista i vital que s’enfronta amb els problemes o que, simplement, hi conviu. Per a l’Oriol, la separació dels seus pares ha condicionat el seu dia a dia, enveja no tenir una família ben estructurada i no acaba d’entendre per què ha de viure una situació que ell no ha escollit. Per a ell, l’Anna és una noia amb una família com cal i per això desprèn aquest entusiasme, però la realitat és tota una altra –l’Anna té una germana mongòlica– i això trencarà els esquemes del nostre protagonista:

M’adonava que fins aquell moment jo havia viscut convençut que el meu problema era el més gros del món, que no hi havia ningú tan desgraciat com jo.

Creia que tothom era molt més feliç que jo; que els altres sempre ho tenien millor. Havia conegut l’Anna i el primer que havia fet havia estat envejar la seva família, aquella família tan com cal. I, és clar, m’havia pensat que la vida de l’Anna era com un llac d’aigües tranquil•les i planeres. I..., ara, aquella nena... aquell sí que era un problema gros! Em sentia fatal.

La manera de ser i d’actuar de l’Anna faran que l’Oriol canviï la seva perspectiva i comenci a reaccionar davant dels seus suposats problemes; però aquesta figura és, per al protagonista, com un refugi, un salvavides, i amb la seva desaparició tot el seu món trontolla i s’enfonsa novament. L’Oriol, sense l’Anna, haurà d’aprendre a enfrontar-se als problemes i a superar-los per poder ser independent.

En aquest sentit, un altre personatge actuarà també com a referent per a l’Oriol: el Roger. Tots dos es coneixen durant la seva estada al campament:

[...] i havia anat naixent una amistat engrescadora. Teníem una pila de coses en comú: disset anys, un cos prim i escarransit, un COU que ens esperava i una vocació compartida: la biologia.

De fet, el Roger actuarà com una figura que dóna suport al protagonista en els pitjors moments i que li ofereix la possibilitat de refer-se, simplement perquè no forma part del món que li recorda l’Anna; és com una sortida i la descoberta d’un nou espai on tornar a viure.

Així doncs, la novel·la presenta una sèrie de personatges que actuen com a contrapunt dels elements negatius que giren al voltant del protagonista: l’Anna i el Roger són presentats com una referència positiva per al protagonista; en canvi, en Pep actua com un mirall on es reflecteix una imatge totalment oposada a la seva, però que en el fons amaga les mateixes pors. Si bé l’Oriol és presentat com un noi reservat, escarransit i discret, en Pep és tot el contrari, extravertit i amic de la gresca. Els dos personatges, enfrontats en un primer moment per l’Anna, acaben retrobant-se quan l’Oriol descobreix que, a causa de l’accident, en Pep ha quedat en una cadira de rodes; es retroben quan els problemes a què s’enfronten són realment greus.