SOBRE UN ESTIU AMB L'ANNA

Els escric aquestes línies ben convençut que ja han fet un cop d'ull més que extens al llibre de la Núria Pradas. A l'hora de triar aquest llibre de lectura no se m'escapava que l'Oriol -el protagonista- té disset anys i que, per tant, els avantatjava d'uns quants anys. Però cal tenir en compte que tot allò que li passa a l'Oriol els pot passar oerfectament a vostès. Qui no s'ha sentit frustrat alguna vegada perquè el pare o la mare, o tots dos alhora!, han decidit per nosaltres sobre algun aspecte que vostès consideraven que els afectava únicament a vostès.

Els seré franc, si m'ho permeten, i els paralaré com a pare de dos nois adolescentes. Mirin, vostès tenen a les seves mans un tresor que, amb el temps, i només amb el temps, se'ls marcirà. Algunes persones diuen que l'adolescència, o si s'ho estimen més la joventut, és una malaltia que es cura amb el temps, però aquestes mateixes persones voldria estar preses d'aquest mal. Jo, com a professor, tinc la immensa fortuna d'heure-me-les sempre amb persones que es troben en joventut (Això recorda una mica aquella magnífica obra d'Oscar Wilde que es diu "El retrat de Dorian Gray"). Vull dir que sempre em trobo amb persones joves i sempre insisteixo en el mateix: "Aprofitin aquesta edat. Ningú com vostès sap què és ser jove. I, sobretot, no malbaratin aquesta joventut en coses sense sentit. Cada cosa requereix el seu temps, però el temps se'ns en va de les mans. I d'això no ens n'adonem fins que hem passat a una altra etapa de la vida".

Bé, però recuperem l'Oriol. Em penso que cadascun de nosaltres -més ben dit, de vostès- podria ser perfectament l'Oriol. Un xicot jove que viu una situació que, com més va més es produeix: fill de pares separats que, malgrat aquesta separació, estimen el seu fill. I, exactament és així: el fill de pares separats que conviu amb el pare o la mare sap que qui viu amb ell és qui més el controla. És per això que l'Oriol gosa dir a la seva mare que és un plom.

La mare, per altra banda, també té vida pròpia. I és natural que als quaranta anys vulgui refer aquesta vida. La percepció de l'edat per part de l'Oriol és habitual. Una persona als quaranta anys -des del punt de vista de l'Oriol- és ja una persona molt "vella", però els asseguro que, fins i tot a la meva edat la percepció de joventut o vellesa va lligada a l'activitat o inactivitat.

Hi ha, per altra banda, la qüestió de l'amistat. Els amics són un valor importantíssim a la seva edat; diria, si m'ho permeten, que gairebé és tan important com la família. Algunes vegades els amics són el mocador on eixuguem les nostres llàgrimes.

Permetin-me un incís: diria que aquest llibre és essencial per entendre algunes de les coses que ens passen -que els passen.

La Núria Pradas ha sabut construir tot un univers juvenil, i l'ha construït d'una manera que enganxa, que els hauria d'enganxar a tots vostès.

Facin-me un favor, i facin-se'l vostès, llegeixin el llibre. A més de ser un llibre de lectura obligatòria dins del curs penso que és un llibre que els agradarà perquè té tots els ingredients per agradar-los: parla de l'amor, de l'amistat, de la mort, de valors com ara la fidelitat, la sinceritat, les relacions de pares i fills.

En continuarem parlant a classe.

Fins ben aviat.