Wednesday, December 26, 2007

NARCÍS OLLER, GIL FOIX,

Palau de Llotja de Barcelona on feia els seus negocis en Gil Foix
Font: Pobles de Catalunya (Internet)








D'acord, el que hi ha en aquest article no té gaire cosa a veure amb la feina que us toca fer al "crèdit de síntesi", però de tota manera m'ha semblat interessant que sabéssiu una mica de quina matèria parla la feina que se us demana. Parlem, fixeu-vos-hi bé, de la "Febre d'or", de gran novel·lista Narcís Oller. Agafant aquest nom així, en sec, -em refereixo, està clar al nom de "Febre d'or"- podríem pensar que es produeix quan hom descobreix petroli en un territori -i, certament això és el que va passar a Califòrnia i a Texas cap als anys vint del segle XX- o bé quan es descobreix or, com va passar al Klondike - a Canadà- el 1897. Però no, el fet és que Narcís Oller parla d'una "febre d'or" molt més propera: la que va sacsejar Barcelona i Catalunya aproximadament entre el 1880 i el 1884, com a conseqüència de la propseritat que va generar propera celebració de l'Exposició Universal de Barcelona, el 1888 i el ràpid enriquiment i l'ascensió social d'una menestralia que no va saber què fer amb tant de diners i riquesa que li va caure a les mans..
.
La febre d´or, apareguda entre 1890 i 1892 en tres volums és pròpiament la novel·la de la burgesía dels anys vuitanta del segle XIX, en plena expansió econòmica i social i, alhora, la novel·la de la transformació de Barcelona en una metròpoli cosmopolita. Tot i que la novel·la se situa cronològicament durant els anys 1880-1882, Oller transmet l’optimisme de la burgesia catalana de tota la dècada dels vuitanta. Així,, en el primer capítol, autèntica obertura de la novel·la inspirada en la de Nana de Zola, es descriu l’edifici de la Llotja i tot el tràfec d’una sessió de Borsa. La novel·la recrea la ciutat de Barcelona en el moment de la transformació de la gran urbs amb la creixent indústria i amb la formació de una nova burgesia mobilitzada per la febre borsària dels anys 1880-1881. Certament, Oller es va sentir atret, en primer moment, pel fenomen de la borsa, però el clima d’eufòria que es reflecteix a la novel·la prové d’un esdeveniment posterior que fascinaria el novel·lista com també va fascinar posteriorment Eduardo Mendoza: l’Exposició Universal de 1888. El tema bàsic de l’obra és la ascensió de les capes més baixes de la societat cap a les esferes burgeses mitjançant el joc de la Borsa; però, tanmateix, el tema central deixa constància igualment d’un documentat estudi dels elements històrics plantejats com a crònica dinàmica d’uns fenòmens socials. Oller s’entreté a descriure els nous gustos de la burgesia enriquida -en decoració, indumentària, gastronomia-, en els canvis en les formes de vida, però no estalvia crítiques enfront dels gustos ridículs i grollers, la seva incultura o la seva mania per l’ostentació i l’aparença.
A més de ser la novel·la de la burgesia dels anys vuitanta enplena expansió econòmica i social, La febre d' or és, igualment, la novel·la de la transformació de Barcelona en una gran ciutat moderna i cosmopolita, com a conseqüència de la revolució industrial. Hi destaquen, en aquest sentit, les visions que de la ciutat mantenen els protagonistes, Gil Foix i Delfineta (possible antecedent de la Delfina de La ciudad de los prodigios?) El protagonista de la novel·la, Gil Foix, és un nou ric l’ascens del qual, des de la posició humil de fuster fins a convertir-se en l’home més ric i poderós de la ciutat, suposa el nucli argumental de la novel·la. Al final de l’obra, Gil Foix pateix una crisi nerviosa i torna a la seva infantesa i als seus orígens humils, comença i acaba allunyat del centre de poder. Fins a cert punt, es pot considerar Onofre Bouvila, el protagonista de La ciudad de los prodigios , com un personatge paral·lel a Gil Foix. Els dos son personatges d’origen humil, ascendeixen ràpidament i sense escrúpols a l’escala social de la riquesa i del poder, i tots dos, encara de manera diferent, abandonen la societat barcelonina atesa la impossibilitat d’enfrontar-se al propi ésser que han creat.
Gil Foix, d’origen humil, guiat per la vanitat i l’ambició, emprèn una carrera meteòrica a la Borsa. Bonhomiós, sense avarícia i amb una concepció patriarcal de la família, vol, en principi, els diners com una forma d’assegurar el seu benestar. Així, amb voluntat de convertir-se en el màxim protector de la família, incorpora al seu negoci el seu germà Bernat, el seu cosí Jordi Balenyà i el fill d’aquest, Eladi. El curs dels esdeveniments demostrarà que la felicitat és incompatible amb l’afany de riqueses i de poder: a mesura que aquests augmenten, es degraden les relacions familiars dels Foix, que només es recuperen a partir del crack econòmic. I un punt més d’unió entre totes dues novel·les: Gil Foix fracassa en el seu desig d’ascens social; tanmateix, les conseqüències positives del seu treball les exposarà a la novel·la el seu fill Bernat: la societat té drets superiors als de l’individu. Gil Foix és una víctima del progrés, però també un esglaó més en l’escala de les millores socials, una víctima més de las teories evolucionistes de la lluita per l’existència i la selecció natural. La humanitat avança a partir d’exemples com el de Gil Foix, i aconsegueix acostar-se a un estat de justícia social. Amb aquest discurs filosòfic basat en la fe en el progrés i en l’avenç imparable de la història, s’universalitza la història específica de Gil Foix.

Fonts: pròpia i Internet






Sunday, December 23, 2007

AIXÒ NO ÉS FANTASIA. HA EXISTIT. QUE NO TORNI MAI MÉS










Entrada del camp d'Auschwitz,on encara hi ha la inscripció:"El treball us farà lliures"

Llegir llibres és, de vegades, un passatemps plaent. El llibre que heu de llegir ara, en aquest trimestre, és tan curt com intens. moltes vegades heu mirat el llom d'un llibre i heu pensat: "Déu meu, 300 pàgines". Entre mans tniu un llibre molt curt, però aquesta quantitat de pàgines no escurça l'apassionament.

La persecució que ens ocupa, va ser ferotge, aferrissada, duta a terme amb un càlcul fred, mecànic, com si es tractés d'un afer purament industrial. Ens diu l'Enciclopèdia Catalana, al seu volum II que: "(...) Cap estat no ha igualat l'Alemanya nazi en el rigor de la persecució contra els jueus. Malgrat que els jueus a Alemanya constituïren una minoria relativament petita, al voltant del mig milió, Hitler féu de llur extermini una de les peces centrals de la seva política des del poder a partir de 1933. Era considerada jueva tota persona que tingués almenys un sol avi jueu, qualsevol que fos la religió que practiqués. Les Lleis de Nuremberg (1935) forçaren l'emigració en massa dels jueus residents a Alemanya. El 1938 i el 1939, amb l'expansió alemanya, la persecució s'estengué a Àustria, a Txèquia i a Eslovàquia. Durant la Segona Guerra Mundial, la persecució s'estengué a tots els països ocupats per Alemanya i els seus aliats. A partir de gener de 1942 començà l'extermini sistemàtic dels jueus, l'anomenada "solució final" pels líders nazis. Fou efectivament exterminada la quasi totalitat dels jueus de Polònia, de Txèquia, d'Eslovàquia i de Grècia; quatre cinquenes parts dels d'Holanda; la meitat dels d'Hongria i una tercera part dels de França; un total aproximat de nou milions de jueus residents a Europa."

INFANTS EN CRISI

“Els primers a morir eren els infants...Aquells als quals esperava un nou matí”— Yitzhak Katzenelson, poeta yiddish

Quan va acabar la guerra l’any 1945, havien mort sis milions de jueus europeus, incloent-hi més d’un milió d’infants jueus. Tots els jueus eren destinats a la mort, però els infants es trobaven entre les víctimes més vulnerables del règiim nazi i dels seus col·laboradors..Les primeres víctimes dels guetos dels països de l’est d’Europa ocupats pels nazis eren tant els més joves com els més grans. Molts infants van morir per manca d’aliments, de roba i fins i tot per manca d’habitatge, com també a causa d eles malalties que s’escampaven en les no gens higièniques superpoblades aglomeracions de persones imposades en els guetos.

Com a part de l’anomenada “Solució Final”, els nazis van classificar els infants com els “inútils devoradors”, incapaços de ser explotats com a força treballadora. En alguns casos els adults van arribar a sacrificar llurs vides per donar-los el màxim de confort tant de temps com fos possible.. Janusz Korczak, director d’un hospici a la Varsòvia del gueto, va refusat abandonar els infants triats per a ser deportats.i els va acompanyar en el seu viatge al camp d’extermini de Treblinka on va ser assassinat juntament amb dos-cents infants que tenia a càrrec seu..Els infants eren sovint els primers a caure assassinats quan l’exèrcit nazi i els seus col·laboradors les comunitats jueves. Tan bon punt arribaven a Auschwitz els infants eren enviats de dret cap ales cambres de gas. També van morir, els infants jueus, intenmtant fugir dels camps o resistint-s’hi, als nazis i als seus aliats.. Durant la destrucció del gueto de Kielce (Polònia), Paula Wajcman va ser assassinada als catorze anys quan va ser descobert el seu amagatall. L’any 1943, al nord d’Itàlia, Franco Cesana, un nen de set anys, va ser assassinat mentre lluitava com a partisà. El 1942, Shulamit Perlmutter de dotze anys, va amagar-se per escapar de la destrucció del gueto de Horochow, a Polònia. Va estar-se divuit mesos en els boscos del voltant de Horochow, fins que fou trobada per les tropes soviètiques, gairebé morta de fam.Només una petita part dels nens jueus d’Europa va sobreviure a l’Holocaust, la majoria perquè s’havien amagat. Amb identitats dissimulades, i sovint psíquicament afectats, apartats del món exterior, aquests infants s’enfrontaven constantment a la fam i a al perill.. Fou una vida en l’ombra, amb la por dels veïns, que qui sap si actuaven com a espies, o d’una denúncia que els podia portar a la mort. Molts d’aquests infants van sobreviure a l’Holocaust perquè van ser protegits per gent i institucions de diverses creences. A França, la majoria dels protestants hugonots del poble de Le Chambon-sur-Lignon va amagar infants jueus.Alguns infants, com ara Augusta Feldhorn a Bèlgica, van aprendre ràpidament els ritus i les oracions de l’església catòlica per tal d’amagar la seva identitat jueva, fins i tot per als seus amics més íntims. Altres comunitats no jueves van procurar amagatalls pels infants jueus i també per a les seves famílies. L’infant de set anys Gavra Mandil i la seva germana de cinc anys Irena, així com els seus pares van ser amagats per la veïna comunitat àrab d’Albania.Durant l’Holocaust, els infants jueus van canalitzar el seu sofriment en expressions creatives. Alguns d’ells van escriure cartes o van fer dibuixos sobre la seva vida en aquestes condicions tan extremes, mentre que d’altres, com ara els adolescents Dawid Sierakowiak i Anne Frank van escriure diaris sobre les seves experiències. Cap d’aquests memorialistes va aconseguir de veure la fi de la guerra. Les seves veus són l’evidència de les seves vides i de la seva tràgimica i prematura mort, envoltada d’esperança i crueltat.L’alliberament del jou de la tirania no va significar el final del sofriment per als nois i noies que van sobreviure. Molts d’ells es van trobar que no existia cap llar on poder retornar, que no hi havia un lloc on es poguessin sentir sans i estalvis. Milers d’aquests infants van haver de fer front a un futur sense pares, avis o coneguts.


Font: Jaume Casajoana. Volum II Gran Enciclopèdia Catalana, pàgina 349

United States Holocaust Memorial Museum

Fotos del camp d'Auschwitz cedides per Montserrat Masanas






























NARCÍS OLLER I LA FEBRE D'OR

La febre d'or, apareguda de 1890 a 1892 en tres volums, és un clàssic de la literatura catalana del sgle XIX, el punt àlgid del naturalisme a Catalunya. Sens dubte és la novel·la olleriana de més alè, per la seva extensió i, sobretot, per la considerable amplitud de visió amb què l'autor és capaç de plasmar un procés sociohistòric decisiu de la societat vuitcentista. A més, és una obra cabdal en la novel·lística d'Oller, perquè és a partir d'ella que l'autor la concep com a corpus total.

Llargament meditada, al final, però, va ser enllestida amb precipitació. La idea de la novel·la data de 1883, quan el fenomen de la febre bursàtil i el crack posterior eren recents: "tenia pr dur a cap el meu propòsit -comenta Oller- encara els records molt vius, a més a més d'un gavadal de notes que jo m'havia anat prenent i rumiant" . El 1886, any en què comenta a Zola que pensa fer un roman de bourse, probablement fa un primer intent de redacció que no tira endavant per una sèrie de dificultats que comenta a Galdós. Per moltes raons, no és fins al 1889 que escriu d'una embranzida el primer volum; el segon, que completa la primera part de l'obra, data de 1890, i el 1892, acaba el tercer, corresponent a la segona part de la novel·la. El projecte inicial de publicar l'obra en dos volums, d'acord amb les due sparts en qu`es divideix el seu argument, va ser modificat per Oller, de por e ser acusat de plagi. Zola estava a punt de publicar L'argent, una novel·la que també havia de tractar el tema de la borsa. En optar l'autor per publicar la novel·la sobre la marxa, abans no aparegués la de Zola, no és estrany que s'acbi ressentint, a part de les presses, d'una manca de revisió global del text. Tot i que La febre d'or sesitua cronològicament als anys 1880-1882, l'autor hi trasllueix l'optimisme de la burgesia catalana de tota la dècada dels vuitanta. Certament, Oller es va sentir atret, en un primer rmoment, pel fenomen bursàtil, per l'estudi de "la història i caràcter d'aquella follia", però el clima d'eufòria que reflecteix a la novel·la prové d'una avinentesa posterior, que l'havia de fascinar: "l'Exposició Universal" de 1888,la "gesta més esplendorosa de l'estimada Barcelona dels meus dies" . En definitiva, Oller va escriure aquesta novel·la amb la pretensió, com digué a Galdós, "¡una obra vigorosa, digna de mi país y de nuestra´época!".

El tema fonamental de l'obra és l'ascensió de la menestralia cap a les esferes burgeses, mitjançant el joc bursàtil, durant el període conegut amb el nom de la febre d'or. El elements històrics -plantejats com a crònica d'uns fenòmens socials-. tenenmolta importància en aquesta novel·la. La febre d'or va exigir de l'autor un treball de documentació prèvia -que el dugué a freqüentar la llotja i a tractar la gent que acudia a la borsa-, en tres punts fonamentals (la borsària i bancària, la ferroviària i la concursal), la qual cosa confereix a la novel·la una dimensió de document, que la fa susceptible d'altres lectures que la literària.

(fragment de l'article NARCÍS OLLER i EL NATURALISME, d'Antònia Tayadella, dins el volum 7 d'HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA., de Riquer, Comas, Molas. Ed ARIEL, Barcelona, 1983)