Friday, January 05, 2007

ETIMOLOGIA DE LA PARAULA BRUIXA

Hola nois,

una primera qüestió: què vol dir la paraula etimologia? La parauleta es pot dividir en dues parts: la segona part, logia, que vol dir ciència i la primera etimo que significa origen de les paraules. O sigui que etimoloia vol dir la ciència que estudia l'origen de les paraules.

Bé, doncs anem al moll de l'os de la qüestió: l'origen de la paraula bruixa. Us he de dir que en això sóc un complet ignorant, vull dir en el coneixement de l'origen d'aquesta paraula; però, sortosament, la llenua catalana -i també la castellana- compta amb un gran savi que va estudiar l'origen de les paraules: Joan Coromines. Quan estigueu en cursos superiors, no deixeu de consultar els llibres que va escriure aquest savi; a més d'aprendre-hi un munt de coses us hi divertireu.
Mireu, Joan Coromines ens diu, respecte de l'origen de la paraula bruixa que: "és una paraula comuna a les tres llengües romàniques de la Península - ja ho sabeu: el català, el castellà i el gallec- i als dialectes occitans de Llenguadoc i Gascunya, d'origen incert, probablement pre-romà però de procedència dubtosa.; les llengües germanes -s'entén a la nostra, el català- suposen bases fonètiques una mica divergents: BROIKSA l'occità i aragonès, BRUKSA el castellà i portuguès; aquestes paraules són paral·leles a les tres variants del nom cèltic del bruc. És possible que el nom de la bruixa en sigui un derivat cèltic amb el sentit de la que "va per les brugueres amb el diable" o "dona pagana, enemiga dels cristians".
Alguns proposen un arrel cèltica de la paraula [BRUS- ] amb el significat de "bramar ,bufar el vent".
La mateixa paraula i en el mateix sentit és l'usual en el galle ci el portuguès i en el castellà, que ja apareix cp al 1400, quan apaeix en el glossari baix-aragonès de El Escorial.
En tota la franja nord d'Aragó, des del límit de la llengua basca fins al del català degué estendre's una forma broxa car avui encara es pronuncia així a Ansó i Echo.
Com ja us he dit, si voleu tenir més informaciósobre l'orien d'aquesta paraula, podeu consultar el Diccionari Etimològic ògic i complementari de la llengua catalana (Vol. II), publicat per l'editorial Curial, i del qual és autor, com ja he esmentat més amunt, Joan Coromines.

No comments: