Les faules són aquelles històries inspirades en fets ficticis però que, en el fons, contenen un ensenyament, una font de saviesa -com els dic en el títol- i alhora una ensenyança de com ens hem de comportar en la vida. La faula no és un relat excessivament llarg, però el seu valor és alt. Qui de vostès no ha sentit a parlar de la faula de la llebre i la tortuga o del corb i la guineu. En el primer dels casos -recordin que es tractava d'una cursa entre una llebre i una tortuga, i que la llebre estava tan segura de la seva victòria que va deixar passar el temps tranquil·lament, mentre que la tortuga anava avançant amb pas lent però segur, fins que la guineu va guanyar la carrera i la llebre es va quedar amb un pam de nas; pel que fa a la faula del corb i la guineu, recordin que era un corb que es trobava en una branca d'un arbre i que tenia en el seu bec un tros de formatge; la guineu, quan va veure el corb va pensar la manera de fer-se amb el formatge i va començar a dir llagoteries al corb (ja ho saben: a ensabonar-se, a dir-li coses agradables). Li va dir que la guineu sabia que el corb tenia una bella veu, i que molts animals del bosc creien que no hi havia cap animal que tingues una veu més delicada que l'au. El corb va arribar a creure-s'ho tant que va voler fer una gran demostració de la seva veu a la guineu; i va obrir la boca per cantar; i tot va ser obrir la boca i caure-li el tros de formatge; la guineu quan va veure el formatge a terra va anar ràpidament a engolir-lo i el corb es va quedar sense aquella menja tan deliciosa. Cadascú de vostès -n'estic segur- sap el que volen dir aquestes històries i l'ensenyament que en podem treure. Doncs això són les faules.
Totes les històries dels fabulistes tenen com a personatges els animals. Això fa que les faules tinguin totes com a característica la personificació, és a dir l'actuació dels animals com si fossin persones. Les faules, torno a repetir, són ensenyances morals i totes, absolutament totes, s'han dit i repetit al llarg de la història.
I vulguin creure-s'ho o no el primer gran faulista que hi va haver va ser un grec anomenat Isop.
Segons la wikipedia -i perdonin-me una font tan poc rigorosa- Isop va néixer esclau. La seva biografia està envoltada de misteri i de llegenda, a parts iguals. Se sap que Sòcrates i Plató per a fer els seus ensenyaments utilitzaven les faules d'Isop. Segons conten, Isop va néixer a la regió de Frígia (recorden aquesta regió?), tot i que hi ha biògrafs que el fan fill Tràcia, Samos, Egipte o Sardes. Fos com fos, Isop va viure a Grècia al segle VII abans de Crist. El que sí sembla cert és que Isop va fer-se un tip de viatjar amb el seu amo, Jatmó o Jantó de Samos.
M'ha semblat que seria interessant de posar-los unes quantes faules d'Isop per tal que en puguin apreciar la bellesa i completar les faules que tenen a la unitat.
La primera de les faules parla d'un caçador i d'una guineu: Conten que la guineu era perseguida pels caçadors quan va arribar on era un llenyataire i va demanar-li que l'amagués; a la qual cosa el llenyataire hi va accedir; al cap de poc temps, van arribar els caçadors, els quals van preguntar al llenyataire si havia vist la guineu. El llenyataire, amb la veu, els deia que no; però dissimuladament assenyalava la cabana; els caçadors no van entendre els senyals que els havia fet i van marxar. La guineu, en veure'ls marxar, va sortir sense dir res. El llenyataire va retreure a la guineu que marxés sense donar-li les gràcies per haver-li salvat la vida i la guineu li va respondre: "Te les hagués donat, si la teva boca i les teves mans haguessin dit el mateix".
La faula següent ens parla del que va passar a una guineu quan va veure un gotim de raïm penjat d'una vinya. La guineu estava molt afamada, però podeu comptar que el gotim estava lluny del seu abast. En no poder-lo haver, la guineu es va dir: "Està molt verd el raïm; a més, no m'agrada". Semblantment ens passa a nosaltres que, en no poder aconseguir un objectiu, hi renunciem i hi posem qualsevol excusa. És per això que popularment es diu: "La guineu diu que són verds, quan no els pot haver".
Una altra faula ens parla del següent: "un dia dos galls es barallaven pels favors de les gallines d'un galliner i vet aquí que, al final, un gall va foragitar-ne l'altre. El gall vençut es va retirar amb resignació mentre que el vencedor, orgullós de la seva gesta, va enfilar-se a una paret i va començar a cantar tan fort com va poder. I tant i tant es va enfilar en la seva cantadissa que una àguila que passava per allà la vora el va veure i el va agafar amb les urpes. El gall que havia estat vençut, doncs, es va quedar amb totes les gallines del galliner. Això ens enesneya que qui es vanta dels seus propis èxits aviat troba algú que els hi pren.
Per acabar els conatré la rondalla que parla d'una guineu que, dins d'un tronc, va veure un tros de carn i de pa que uns pastors hi havien deixat. La guineu hi va entrar i s'ho va cruspir tot. Però tant i tant va menjar que, quan va voler sortir-ne, li va ser impossible. La guineu va començar a gemegar i a plànyer-se de la seva sort. Per casualitat, al cap de poc, passava per allà a la vora una altra guineu que, en sentir els gemecs, va voler saber què passava. Quan la primera guineu li ho va haver explicat, la que era fora de l'arbre li va contestar: Estigues tranquil·la germana, quan tornis a tenir la forma que tenies segur que podràs sortir-ne. Aquesta faula ens ensenya que, amb paciència, es resolen els problemes.
Espero que els hagin agradat aquestes faules, però no oblidin que n'hi ha moltes més i que esperen que vostès les llegeixin.
No comments:
Post a Comment