Friday, March 07, 2008

A PROPÒSIT DEL LLIBRE"ELS ARBRES PASSAVEN RAN DE FINESTRA"

Ben segur que heu vist en el vostre entorn nois o noies -persones- que són diferents a vosaltres. Clar que, en primer lloc, hauríem de preguntar-nos què és la diferència. En què em baso jo per dir que la Joana o en Joaquim són diferents a mi? En el color de la pell, en la manera de parlar, en com es vesteixen? La diferència, moltes vegades, només existeix en mi. Posem per cas que us dic que jo, Miquel Àngel, sóc diferent d'en Ramon. No us enganyaria. Tots som diferents, perquè la natura no ha creat a ningú igual, si més no fins a l'existència de la clonació, però això són figues d'un altre paner.

De fet, la marca d'ADN ens diu que la diferència que existeix entre un gen humà i un gen animal és, en alguns casos, insignificant. Aleshores, per què insistim tant en el fet diferencial dels humans. Per què ens entestem en veure diferències allà on, segurament només hi ha matisos?

Mireu, les diferències existeixen, està clar que sí, però no existeixen pr separar-nos sinó que hi són per complementar-nos.

Us imagineu els camins que han hagut de recórrer els nostres pares fins arribar a la terra on vivim. Han estat camins difícils i els ha costat moltíssim d'arribar on vivim ara. Tots tenim pares o parents que han vingut de fora. I d'aquella terra que hem deixat enrere ens n'hem de sentir orgullosos, però el fet de viure en aquesta terra on som en segona generació no ens dóna dret a separar.

El llibre que has de llegir ha estat escrit amb molt d'amor, molt. I intenta comprendre el drama immens dels nouvinguts, perquè, tingues-ho ben present, quan has de marxar d'un indret això és duríssim, i es duríssim arribar a un altre indret d'on no entès res, absolutament res. Ycram, la protagonista de la novel·la es troba entre dos mons, i són dos mons que viuen confrontats i que tot i que alguns dels que viuen en cadascun dels mons volen entendre's, això moltes vegades no és possible perquè l'altre món viu ple de recels, ple de pors, ple d'inquietuds. Quan arribem a un lloc venim caregats amb una motxilla, una motxilla on hi hem guardat esperances, però també suspicàcies. Això és que li passa a Ycram.

Repeteixo, llegeix el llibre. L'he triat especialment per a tu perquè, un cop l'hagis llegit, entenguis una mica millor el món en què vivim i t'ajudi a ajudar, que és el millor que podem fer amb les persones que vénen de fora.

1 comment:

Sandra said...

Miquel Àngel, la veritat es que aquest llibre no ens l'hem llegit, i podries possar informació sobre el llibre "Marina" de Carlos Ruíz Zafón ja que és molt i molt interessant i segurament li agradaria a tothom. És un dels millors llibres de lectura que he llegit a la vida.