A PROPÒSIT DE "LA VEÏNA", d'Isabel-Clara Simó

Benvolguts/des alumnes,

Suposo que tots vosaltres ja heu tornat de vacances -ja era hora, oi?-, segur que han estat unes vacances embafadores, vull dir que ho hem regat tot amb una bona gasosa, una bona aigua, alguna -ep! alguna- copeta de cava i raïm, i per acabar-ho de rematar heu anat a rebre aquells senyors panxuts i barbuts que són els reis.

Però tot això, tot, ja és aigua passada i heu de tornar a la realitat. Au, vinga, la realitat no és pas tan dura com sembla. Total, d'aquí a res ja serem a Pasqua i, després de Pasqua, abril i maig ens els menjarem d'una queixalada. Sí, ja sé que en l'entremig tenim el viatge aquell a Canàries, veurem uns animals que tenen dues gepes -els camells- o que només en tenen una -dromedaris- i això ens farà respirar aires atlàntics. Ja veureu com ens ho passarem bé amb tot això. Però abans d'arribar a la festa atlàntica respirarem una mica de literatura, i de llengua, i de matemàtiques, i de socials, farem unes quantes capitombes amb el professsor d'Educació Física i també ens disfressarem.

Ara, però, i excuseu-me aquesta llarga digressió, voldria parlar-vos de la Isabel-Clara Simío, l'escriptora del llibre "La veína".

Què en sé jo, de la Isabel-Clara Simó? No pas gaire cosa, però els cabells que se m'estan tornant blancs -vull dir que em fan ser una mica, només una mica, gran- m'han permès de conèixer-la. I sabeu? Vaig conèixer-la a l'institut. Ospes! una escriptora a l'institut. Doncs, sí. Mireu, durant les acaballes dels anys seixanta i els primers setanta hi havia una persona -és un dir- que va fer molt de mal al país -i també a l'estat-. Si us he de ser franc -i perdona'm la facècia Oscar- quan tens un escriptor o una escriptora al costat se t'ericen els cabells i amb la Isabel-Clara Simó se'ns eriçaven. Mai no sospites que darrere d'uns fulls que t'han escrit per a tu hi ha una persona de carn i ossos, fins que te la trobes cara a cara.

Doncs bé, quan vaig parlar amb la Isabel-Clara, em va semblar una persona fascinadora, vull dir que dintre seu hi havia mil i una històries per a explicar, mil i una vides per observar. Una història, si voleu entretinguda -i molt- és aquesta de la veïna, però també hi ha altres històries que us fan pensar i barrinar -sense anar més lluny "Júlia"-una altra obra de la Isabel-Clara Simó és una molt bona història per llegir i rellegir la història del País Valencià del segle XIX. Però La Isabel-Clara també va ser la directora del setmanari "Canigó", una gran revista per als temps foscos de les acaballes del franquisme, una revista excel·lent que ens venia del País Valencià, com també ens en venia la revista "Gorg".

Però, de què va "La veïna?". Evidentment, no us estalviaré pas l'esforç de llegir-vos el llibre -en el fons del fons, em sabria greu estalviar-vos-la, però la història del pobre Leonard és la d'un personatge que et treu de polleguera.

Penseu per un moment que sou un personatge gris i anodí al qual, de sobte, se us gira la vida, i tot va en doina i, tot plegat, perquè heu conegut una persona -i aquí podeu posar-hi un noi o una noia- que us fa perdre la xaveta i us fa anar de bòlit -ben segur que, a més d'un/a i a més de dos/dues, ens ha passat això (oi que sí?)-. Doncs bé, quina seria la vostra reacció? D'això va el llibre. Mireu, si voleu, el llibre és com un manual d'instruccions, com una mena de preventori d'allò que no hem de fer mai perquè, de ben segur, el que ens pot acabar passant és que ens trobem amb un gran embolic del qual difícilment sortirem.

Acosteu-vos a en Leonard, sense fer soroll perquè ara, tot just ara, ha acabat de treballar al banc i, després de gruar de valent, ha pogut aparcar la carretoina -dir-ne cotxe seria una excés- ben a prop de casa seva -oh! quina heroïcitat avui dia- i ara, tot just ara, ha començat la becaina.

Bona lectura, alumnes, que tingueu una bona lectura.

Ah! una mica més amunt us he parlat d'un llibre de l'Òscar -Oscar Wilde, of course-. Aquest llibre es diu "The importance of beign Earnest", títol que, en català, va ser traduït per "La importància de ser franc"(res a veure amb aquell senyor -per dir-ne d'alguna manera- de qui us he parlat més amunt).

I ara, a llegir.

Adéu-siau (A-10)