I ENCARA SOBRE L'ORIOL, L'ANNA I EL SEU ESTIU

Estava repassant avui coses que haurien de tenir en compte sobre el llibre i em sembla que n'hi ha una de fonamental, que no els l'havia comentat: qui parla en el llibre? Vull dir com avança la història, l'argument i qui la fa avançar. Fixin-se bé: l'autora, la Núria Pradas, ha volgut que nosaltres avancem en el llibre de bracet de l'Oriol, ens ha ficat en la pell de l'Oriol. I és ben segur que, llegint el llibre, hauran experimentat frisança, por, compassió, enveja, etc.

Si es miren el primer tema del llibre de text -Estímul-, veuran que allà es parla del punt de vista intern i es diu que el narrador protagonista és aquell que coincideix amb el personatge principal (protagonista dels fets), ja que es converteix en el centre de la narració. I, en aquest llibre és evident que el narrador protagonista és l'Oriol.

Per tant, la valoració que en faci de la situació, aquest narrador, serà sempre subjectiva, és a dir no s'ajustarà ben bé a una visió imparcial. La novel·la, per tant, és lògic que passi en primera persona. Observin que, ja des del primer moment, el llibre s'inicia amb un diàleg sostingut per l'Oriol amb la seva mare.

I ja que parlem d'aquests aspectes, cal que tinguin ben present que la novel·la presenta una antagonista destacada -la mare de l'Oriol (la Margarida)- a la qual s'afegeix el xicot que surt amb la mare, en Joan, al qual l'Oriol bateja amb el nom de plepa (recordin que plepa ve del francès plaît pas, que vol dir desagradós, antipàtic, fastiguejant, etc.). En Joan es converteix, doncs, per obra i gràcia d'aquesta relació, en oponent. En aquesta llista de personatges, no podia faltar la figura d'en Pep, un estiuejant, un xicot de Barcelona que, al capdavall, sembla que sigui el responsable de la mort de l'Anna.

Després cal que ens aturem un moment en el lloc on passen els fets: un poble anomenat Sant Pol de Mar. No m'he sabut estar de donar-los una vista del poble de Sant Pol de Mar. Un poble que té el gran avantatge de tenir unes platges per gaudir dels estius gairebé tot l'any.

I en aquest poble, en gairebé tots els pobles del nostre país, sempre hi ha un indret on acudeix quasi tota la gent a trobar-se: el casino, o el casinet. En un primer moment, els casinos van ser creats per la gent d'una cert estatus dels pobles per trobar-se i parlar de tot una mica; a poc a poc, aquests espais han esdevingut els punts de trobada de tothom. Malament rai si un poble no té casino/casinet perquè vol dir que està com mancat d'ànima. Està clar que el casino no sempre es diu així: també es pot anomenar ateneu, centre recreatiu o qualsevol altre nom que vingui a significar punt de trobada. I bé, com no podia ser d'altra manera, és en aquest casino on es produeix la trobada de l'Oriol i l'Anna, o de l'Anna i l'Oriol si s'ho estimen més.