LES LOCUCIONS PREPOSITIVES

M’ha semblat que els seria interessant aprofundir una mica en el tema de les locucions prepositives.
Primer de tot, si ho troben bé, definiríem el que s’entén per locució. Diu el diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) que una locució és un grup de paraules que té el valor d’un sol mot; és així que podem parlar de locució adverbial, verbal o, en el cas que estem tractant, preposicional.

Recordin també allò que havíem vist sobre la preposició: la preposició és aquella categoria gramatical que uneix dos elements de l’oració i que, a més, subordina el segon element al primer (subordinar vol dir col·locar per sota).

Com hauran vist en el tema 4, les locucions preposicionals són força abundants. I l’estructura d’aquestes locucions gairebé sempre és la mateixa: preposició + substantiu + preposició: a l’empara de// a les envistes de// amb la finalitat de. Tanmateix n’hi ha d’altres que no tenen aquesta estructura: arran de// (Parin compte amb aquesta última locució perquè segons el nostre llibre hauríem de considerar-la com un adverbi emprat com a preposició; emperò, al Volum II de la Gramàtica del Català Contemporani (pàgina 1787) se’ns presenta arran de com una locució).

LOCUCIONS MÉS USUALS:
A PART DE/ A BANDA DE/// ARRAN DE/RAN DE/// DE DRET A/ EN DIRECCIÓ (A/CAP A)/// DEPENENT DE/// NO OBSTANT/// PER MITJÀ DE/// PER MOR DE///
(PER) VIA (DE)/// ENMIG DE/// GRÀCIES A/// A NIVELL (DE)*[1]
[1] Pel que fa a aquesta locució els demanaria que en restrigissin l’ús al més possible, atès que moltes vegades es fa servir més com una mena de falca que no pas com un veritable pont entre dues paraules.