EL NEOLÍTIC

EL NEOLÍTIC

Introducció: El Neolític, és la 3a etapa de la Prehistòria. S’inicia en el 7.000 aC i acaba en el 4.000 aC. És una època de canvi transcendental: - Es passa de l’economia depredadora a la productiva. - Aquest canvi passa en tots els aspectes de la vida (socials, forma de vida, mentalitat). Aquest canvi rep el nom de Revolució neolítica. Abans es definia el Neolític com un canvi en la forma de construir els instruments de pedra. - Les pedres es polien. - amb una substància corrosiva es feia la punta. - es va passar de construir instruments de caça a instruments agrícoles. Van considerar que era més important a prendre a produir les plantes que volien i aconseguir que els animals es reproduïssin. Els jaciments s’identifiquen perquè s’hi troben instruments agrícoles de pedra polida (molins, ceràmica,...) La ceràmica apareix al Neolític: atuells de fang que són utilitzats per guardar la collita.

També s’identifiquen per l’aparició de poblats-estable. Les tribus esdevenen sedentàries. Sobre l’origen del Neolític hi ha dues teories: 1a teoria: la de Gordon Childe. És la teoria difusionista. Aquesta teoria suposa l’existència d’un focus inventor: Mesopotàmia (a la vall dels rius Tigris i Eufrates), des d’on es va difondre a tota la Terra. La causa de la invenció del Neolític, segons aquesta teoria é s el canvi climàtic del 10.000 aC 2a teoria: la de Braidwood. Critica la teoria de Gordon Childe. La seva teoria és evolucionista (no té res a veure amb l’evolució humana). Aquesta teoria parla de canvis en els coneixements.

Teories de Formació del Neolític: 1a teoria: difusionista: - Suposa l’existència d’un lloc on s’inventa (Mesopotàmia = vall dels rius Tigris i Eufrates), des d’on es va escampar per tota la Terra. La causa de la invenció és el canvi climàtic del 10.000 aC.: Mesopotàmia no va tenir glaciacions, el canvi climàtic va convertir el seu clima temperat en desèrtic, la qual cosa va provocar la migració dels animals i l’assecament de les plantes, aquest va ser el motiu que va fer que es veiés obligat a plantar i a fer que els animals es reproduïssin. Gràcies als rius Tigris i Eufrates es va poder conrear i practicar la ramaderia (les seves valls eren oasis enmig del desert que s’havia format). Segons aquesta teoria des d’allí es va escampar a tot arreu. 2a teoria: evolucionista: De la 1a teoria difusionista, Braidwood no el convenç el que és molt senzilla: un sol fet no pot provocar un canvi tan important. Braidwood considera que el canvi climàtic no és l’única ni la més important de les causes: el canvi climàtic era com un període interglaciar i els canvis ja s’havien produït durant el Paleolític. Si el canvi climàtic n’hagués estat l’única causa, en el primer període interglaciar del Paleolític hauria d’haver aparegut l’agricultura. Mesopotàmia no va ser el centre inventor ja que si hagués estat així, els jaciments neolítics més antics apareixerien a Mesopotàmia i, tanmateix, apareixen més al nord, a la península d’Anatòlia.

La teoria evolucionista diu que no hi ha una causa única per explicar l’origen del Neolític, sinó que hi ha moltes més causes. No nega la importància del canvi climàtic, però aquesta no en fou la causa real. La causa més important és el grau d’evolució que tenien les societats del 10.000 aC. Cap a aquesta data els pobles havien adquirit grans coneixements mitjançant l’observació de la naturalesa. Van aprendre a fabricar instruments la qual cosa els va permetre practicar l’agricultura i la ramaderia quan va arribar el canvi climàtic. La Revolució Neolítica La sèrie de canvis que se produeixen a la vida de l’home com a conseqüència de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia és anomenada revolució neolítica. L’home passa de l’economia depredadora a l’economia productiva. L’home produeix. I les activitats més destacades són l’agricultura i la ramaderia, totes dues complementàries ja que se’n beneficien mútuament: La ramaderia proporciona adob i tir animal per a l’agricultura, al qual dóna plantes de farratge per als animals. A conseqüència de l’economia productiva: Les societats es tornen sedentàries: - Al principi practiquen el "nomadisme d’horta" que consisteix a traslladar-se quan la terra s’esgota. - A mitjan Neolític es tornen totalment sedentaris perquè coneixen millor les tècniques agrícoles i eviten, així, que la terra s’esgoti: - Per evitar-ho van servir l’adob i, més endavant, el guaret, al principi biennal, amb la qual cosa es perdia la meitat de la collita. - Després va passar a ser triennal, amb la cosa es conreava 2/3 del terreny i se’n deixava descansar 1/3, i es rotava alternativament aquest mètode. Com a conseqüència de la sedentarització total apareixen poblats estables, la qual cosa unida a l’economia productiva augmenta la demografia. Per guardar la producció apareix la ceràmica: - Atuells de fang per guardar la collita o el seu excedent: és un element utilitari.

- Element cultural: serveix per diferenciar pobles o cultures per la forma del modelat i la decoració. Decoració: - Pot estar pintada o submergint l’atuell humit en la pintura. - Pot estar sense pintar i decorada per impressió (gravats): el més famós és el cardial en què s’imprimeix la conquilla de l’escopinya. Aquesta decoració identifica els pobles neolítics de l’Orient mediterrani. Elements de decoració: Poden cobrir tot l’atuell o només unes parts, formant bandes horitzontals. Figuratives: reprodueixen figures (animals: zoomorfes - plantes: fitomorfes - homes: antropomorfes) No figuratives: signes geomètrics. Amb les societats productives apareixen societats d’organització més complexa perquè apareix l’excedent, la divisió social del treball i la propietat privada.

L’excedent: Quantitat de producció sobrant. És l’inici de la riquesa, com més excedent hi hagi més ric. Apareix amb la producció, però no es consolida fins a mitjan o final del Neolític: els instruments de conreu són més perfectes, s’adoba la terra, es rega,... Això fa que les collites siguin més abundants, la qual cosa fa que hi hagi excedents. L’excedent només té conseqüències quan es consolida: permet la divisió social del treball. Divisió social del treball: En una societat la gent es diferencia pel seu treball. Al Paleolític tothom caçava = tothom era igual. Al principi del Neolític tothom és agricultor = tothom és igual. Quan apareix l’excedent consolidat no tothom es dedica a l’agricultura ni a la ramaderia: calen productes que cap de les dues activitats esmentades produeix. Amb l’excedent es pot alimentar d’altres persones que se dediquen a fabricar instruments, teixits, ceràmica,... = comença l’artesania. L’artesà li canvia els seus productes a l’agricultor per l’excedent. La divisió social del treball es pot arribar a fer per l’intercanvi d’excedents = primer tipus de comerç = comerç per barata. La propietat privada: No n’hi havia al Paleolític. És l’agricultura la que fa que aparegui. Per convertir una zona salvatge (improductiva) en productiva es requereix molta feina: la gent només està disposada a treballar si té la seguretat que la terra serà seva = aparició de la propietat privada. Amb la barata, l’excedent i la propietat privada apareix la desigualtat social i la riquesa (apareix a l’Edat dels Metalls a Europa) que a l’Edat dels Metalls provoca l’aparició de les classes socials. De l’economia productiva neixen els canvis culturals. Canvis culturals: Durant el Paleolític l’home va creure en la influència de l’esperit de l’animal en la vida de l’home = toteista. Apareixen aquestes creences perquè l’home és caçador i viu de la caça. Tenen creences animistes (pintures rupestres) l’animal és l’ésser sagrat. Al Neolític apareix la cultura dels homes agricultors: viuen de la terra (collites) = adoren la fertilitat de la terra: deessa fonamental = "Deessa - Mare" = deessa de la fertilitat de la terra, també representa el cicle del vegetal (mor i reapareix la terra. La terra és improductiva a l’hivern i després és productiva). Els homes de les acaballes del Neolític adoren la naturalesa: terra, sol, aigües, rius, muntanyes, mars són els déus de les primeres civilitzacions.