AIXÒ NO ÉS FANTASIA. HA EXISTIT. QUE NO TORNI MAI MÉS

Entrada del camp d'Auschwitz,on encara hi ha la inscripció:"El treball us farà lliures"

Llegir llibres és, de vegades, un passatemps plaent. El llibre que heu de llegir ara, en aquest trimestre, és tan curt com intens. moltes vegades heu mirat el llom d'un llibre i heu pensat: "Déu meu, 300 pàgines". Entre mans tniu un llibre molt curt, però aquesta quantitat de pàgines no escurça l'apassionament.

La persecució que ens ocupa, va ser ferotge, aferrissada, duta a terme amb un càlcul fred, mecànic, com si es tractés d'un afer purament industrial. Ens diu l'Enciclopèdia Catalana, al seu volum II que: "(...) Cap estat no ha igualat l'Alemanya nazi en el rigor de la persecució contra els jueus. Malgrat que els jueus a Alemanya constituïren una minoria relativament petita, al voltant del mig milió, Hitler féu de llur extermini una de les peces centrals de la seva política des del poder a partir de 1933. Era considerada jueva tota persona que tingués almenys un sol avi jueu, qualsevol que fos la religió que practiqués. Les Lleis de Nuremberg (1935) forçaren l'emigració en massa dels jueus residents a Alemanya. El 1938 i el 1939, amb l'expansió alemanya, la persecució s'estengué a Àustria, a Txèquia i a Eslovàquia. Durant la Segona Guerra Mundial, la persecució s'estengué a tots els països ocupats per Alemanya i els seus aliats. A partir de gener de 1942 començà l'extermini sistemàtic dels jueus, l'anomenada "solució final" pels líders nazis. Fou efectivament exterminada la quasi totalitat dels jueus de Polònia, de Txèquia, d'Eslovàquia i de Grècia; quatre cinquenes parts dels d'Holanda; la meitat dels d'Hongria i una tercera part dels de França; un total aproximat de nou milions de jueus residents a Europa."

INFANTS EN CRISI

“Els primers a morir eren els infants...Aquells als quals esperava un nou matí”— Yitzhak Katzenelson, poeta yiddish

Quan va acabar la guerra l’any 1945, havien mort sis milions de jueus europeus, incloent-hi més d’un milió d’infants jueus. Tots els jueus eren destinats a la mort, però els infants es trobaven entre les víctimes més vulnerables del règiim nazi i dels seus col·laboradors..Les primeres víctimes dels guetos dels països de l’est d’Europa ocupats pels nazis eren tant els més joves com els més grans. Molts infants van morir per manca d’aliments, de roba i fins i tot per manca d’habitatge, com també a causa d eles malalties que s’escampaven en les no gens higièniques superpoblades aglomeracions de persones imposades en els guetos.

Com a part de l’anomenada “Solució Final”, els nazis van classificar els infants com els “inútils devoradors”, incapaços de ser explotats com a força treballadora. En alguns casos els adults van arribar a sacrificar llurs vides per donar-los el màxim de confort tant de temps com fos possible.. Janusz Korczak, director d’un hospici a la Varsòvia del gueto, va refusat abandonar els infants triats per a ser deportats.i els va acompanyar en el seu viatge al camp d’extermini de Treblinka on va ser assassinat juntament amb dos-cents infants que tenia a càrrec seu..Els infants eren sovint els primers a caure assassinats quan l’exèrcit nazi i els seus col·laboradors les comunitats jueves. Tan bon punt arribaven a Auschwitz els infants eren enviats de dret cap ales cambres de gas. També van morir, els infants jueus, intenmtant fugir dels camps o resistint-s’hi, als nazis i als seus aliats.. Durant la destrucció del gueto de Kielce (Polònia), Paula Wajcman va ser assassinada als catorze anys quan va ser descobert el seu amagatall. L’any 1943, al nord d’Itàlia, Franco Cesana, un nen de set anys, va ser assassinat mentre lluitava com a partisà. El 1942, Shulamit Perlmutter de dotze anys, va amagar-se per escapar de la destrucció del gueto de Horochow, a Polònia. Va estar-se divuit mesos en els boscos del voltant de Horochow, fins que fou trobada per les tropes soviètiques, gairebé morta de fam.Només una petita part dels nens jueus d’Europa va sobreviure a l’Holocaust, la majoria perquè s’havien amagat. Amb identitats dissimulades, i sovint psíquicament afectats, apartats del món exterior, aquests infants s’enfrontaven constantment a la fam i a al perill.. Fou una vida en l’ombra, amb la por dels veïns, que qui sap si actuaven com a espies, o d’una denúncia que els podia portar a la mort. Molts d’aquests infants van sobreviure a l’Holocaust perquè van ser protegits per gent i institucions de diverses creences. A França, la majoria dels protestants hugonots del poble de Le Chambon-sur-Lignon va amagar infants jueus.Alguns infants, com ara Augusta Feldhorn a Bèlgica, van aprendre ràpidament els ritus i les oracions de l’església catòlica per tal d’amagar la seva identitat jueva, fins i tot per als seus amics més íntims. Altres comunitats no jueves van procurar amagatalls pels infants jueus i també per a les seves famílies. L’infant de set anys Gavra Mandil i la seva germana de cinc anys Irena, així com els seus pares van ser amagats per la veïna comunitat àrab d’Albania.Durant l’Holocaust, els infants jueus van canalitzar el seu sofriment en expressions creatives. Alguns d’ells van escriure cartes o van fer dibuixos sobre la seva vida en aquestes condicions tan extremes, mentre que d’altres, com ara els adolescents Dawid Sierakowiak i Anne Frank van escriure diaris sobre les seves experiències. Cap d’aquests memorialistes va aconseguir de veure la fi de la guerra. Les seves veus són l’evidència de les seves vides i de la seva tràgimica i prematura mort, envoltada d’esperança i crueltat.L’alliberament del jou de la tirania no va significar el final del sofriment per als nois i noies que van sobreviure. Molts d’ells es van trobar que no existia cap llar on poder retornar, que no hi havia un lloc on es poguessin sentir sans i estalvis. Milers d’aquests infants van haver de fer front a un futur sense pares, avis o coneguts.

Font: Jaume Casajoana. Volum II Gran Enciclopèdia Catalana, pàgina 349

United States Holocaust Memorial Museum

Fotos del camp d'Auschwitz cedides per Montserrat Masanas