on feia els seus negocis en Gil Foix| Font: Pobles de Catalunya (Internet) |
D'acord, el que hi ha en aquest article no té gaire cosa a veure amb la feina que us toca fer al "crèdit de síntesi", però de tota manera m'ha semblat interessant que sabéssiu una mica de quina matèria parla la feina que se us demana. Parlem, fixeu-vos-hi bé, de la "Febre d'or", de gran novel·lista Narcís Oller. Agafant aquest nom així, en sec, -em refereixo, està clar al nom de "Febre d'or"- podríem pensar que es produeix quan hom descobreix petroli en un territori -i, certament això és el que va passar a Califòrnia i a Texas cap als anys vint del segle XX- o bé quan es descobreix or, com va passar al Klondike - a Canadà- el 1897. Però no, el fet és que Narcís Oller parla d'una "febre d'or" molt més propera: la que va sacsejar Barcelona i Catalunya aproximadament entre el 1880 i el 1884, com a conseqüència de la propseritat que va generar propera celebració de l'Exposició Universal de Barcelona, el 1888 i el ràpid enriquiment i l'ascensió social d'una menestralia que no va saber què fer amb tant de diners i riquesa que li va caure a les mans..
.
La febre d´or, apareguda entre 1890 i 1892 en tres volums és pròpiament la novel·la de la burgesía dels anys vuitanta del segle XIX, en plena expansió econòmica i social i, alhora, la novel·la de la transformació de Barcelona en una metròpoli cosmopolita. Tot i que la novel·la se situa cronològicament durant els anys 1880-1882, Oller transmet l’optimisme de la burgesia catalana de tota la dècada dels vuitanta. Així,, en el primer capítol, autèntica obertura de la novel·la inspirada en la de Nana de Zola, es descriu l’edifici de la Llotja i tot el tràfec d’una sessió de Borsa. La novel·la recrea la ciutat de Barcelona en el moment de la transformació de la gran urbs amb la creixent indústria i amb la formació de una nova burgesia mobilitzada per la febre borsària dels anys 1880-1881. Certament, Oller es va sentir atret, en primer moment, pel fenomen de la borsa, però el clima d’eufòria que es reflecteix a la novel·la prové d’un esdeveniment posterior que fascinaria el novel·lista com també va fascinar posteriorment Eduardo Mendoza: l’Exposició Universal de 1888. El tema bàsic de l’obra és la ascensió de les capes més baixes de la societat cap a les esferes burgeses mitjançant el joc de la Borsa; però, tanmateix, el tema central deixa constància igualment d’un documentat estudi dels elements històrics plantejats com a crònica dinàmica d’uns fenòmens socials. Oller s’entreté a descriure els nous gustos de la burgesia enriquida -en decoració, indumentària, gastronomia-, en els canvis en les formes de vida, però no estalvia crítiques enfront dels gustos ridículs i grollers, la seva incultura o la seva mania per l’ostentació i l’aparença.
A més de ser la novel·la de la burgesia dels anys vuitanta enplena expansió econòmica i social, La febre d' or és, igualment, la novel·la de la transformació de Barcelona en una gran ciutat moderna i cosmopolita, com a conseqüència de la revolució industrial. Hi destaquen, en aquest sentit, les visions que de la ciutat mantenen els protagonistes, Gil Foix i Delfineta (possible antecedent de la Delfina de La ciudad de los prodigios?) El protagonista de la novel·la, Gil Foix, és un nou ric l’ascens del qual, des de la posició humil de fuster fins a convertir-se en l’home més ric i poderós de la ciutat, suposa el nucli argumental de la novel·la. Al final de l’obra, Gil Foix pateix una crisi nerviosa i torna a la seva infantesa i als seus orígens humils, comença i acaba allunyat del centre de poder. Fins a cert punt, es pot considerar Onofre Bouvila, el protagonista de La ciudad de los prodigios , com un personatge paral·lel a Gil Foix. Els dos son personatges d’origen humil, ascendeixen ràpidament i sense escrúpols a l’escala social de la riquesa i del poder, i tots dos, encara de manera diferent, abandonen la societat barcelonina atesa la impossibilitat d’enfrontar-se al propi ésser que han creat.
Gil Foix, d’origen humil, guiat per la vanitat i l’ambició, emprèn una carrera meteòrica a la Borsa. Bonhomiós, sense avarícia i amb una concepció patriarcal de la família, vol, en principi, els diners com una forma d’assegurar el seu benestar. Així, amb voluntat de convertir-se en el màxim protector de la família, incorpora al seu negoci el seu germà Bernat, el seu cosí Jordi Balenyà i el fill d’aquest, Eladi. El curs dels esdeveniments demostrarà que la felicitat és incompatible amb l’afany de riqueses i de poder: a mesura que aquests augmenten, es degraden les relacions familiars dels Foix, que només es recuperen a partir del crack econòmic. I un punt més d’unió entre totes dues novel·les: Gil Foix fracassa en el seu desig d’ascens social; tanmateix, les conseqüències positives del seu treball les exposarà a la novel·la el seu fill Bernat: la societat té drets superiors als de l’individu. Gil Foix és una víctima del progrés, però també un esglaó més en l’escala de les millores socials, una víctima més de las teories evolucionistes de la lluita per l’existència i la selecció natural. La humanitat avança a partir d’exemples com el de Gil Foix, i aconsegueix acostar-se a un estat de justícia social. Amb aquest discurs filosòfic basat en la fe en el progrés i en l’avenç imparable de la història, s’universalitza la història específica de Gil Foix.Fonts: pròpia i Internet
No comments:
Post a Comment