NARCÍS OLLER I LA FEBRE D'OR

La febre d'or, apareguda de 1890 a 1892 en tres volums, és un clàssic de la literatura catalana del sgle XIX, el punt àlgid del naturalisme a Catalunya. Sens dubte és la novel·la olleriana de més alè, per la seva extensió i, sobretot, per la considerable amplitud de visió amb què l'autor és capaç de plasmar un procés sociohistòric decisiu de la societat vuitcentista. A més, és una obra cabdal en la novel·lística d'Oller, perquè és a partir d'ella que l'autor la concep com a corpus total. Llargament meditada, al final, però, va ser enllestida amb precipitació. La idea de la novel·la data de 1883, quan el fenomen de la febre bursàtil i el crack posterior eren recents: "tenia pr dur a cap el meu propòsit -comenta Oller- encara els records molt vius, a més a més d'un gavadal de notes que jo m'havia anat prenent i rumiant" . El 1886, any en què comenta a Zola que pensa fer un roman de bourse, probablement fa un primer intent de redacció que no tira endavant per una sèrie de dificultats que comenta a Galdós. Per moltes raons, no és fins al 1889 que escriu d'una embranzida el primer volum; el segon, que completa la primera part de l'obra, data de 1890, i el 1892, acaba el tercer, corresponent a la segona part de la novel·la. El projecte inicial de publicar l'obra en dos volums, d'acord amb les due sparts en qu`es divideix el seu argument, va ser modificat per Oller, de por e ser acusat de plagi. Zola estava a punt de publicar L'argent, una novel·la que també havia de tractar el tema de la borsa. En optar l'autor per publicar la novel·la sobre la marxa, abans no aparegués la de Zola, no és estrany que s'acbi ressentint, a part de les presses, d'una manca de revisió global del text. Tot i que La febre d'or sesitua cronològicament als anys 1880-1882, l'autor hi trasllueix l'optimisme de la burgesia catalana de tota la dècada dels vuitanta. Certament, Oller es va sentir atret, en un primer rmoment, pel fenomen bursàtil, per l'estudi de "la història i caràcter d'aquella follia", però el clima d'eufòria que reflecteix a la novel·la prové d'una avinentesa posterior, que l'havia de fascinar: "l'Exposició Universal" de 1888,la "gesta més esplendorosa de l'estimada Barcelona dels meus dies" . En definitiva, Oller va escriure aquesta novel·la amb la pretensió, com digué a Galdós, "¡una obra vigorosa, digna de mi país y de nuestra´época!". El tema fonamental de l'obra és l'ascensió de la menestralia cap a les esferes burgeses, mitjançant el joc bursàtil, durant el període conegut amb el nom de la febre d'or. El elements històrics -plantejats com a crònica d'uns fenòmens socials-. tenenmolta importància en aquesta novel·la. La febre d'or va exigir de l'autor un treball de documentació prèvia -que el dugué a freqüentar la llotja i a tractar la gent que acudia a la borsa-, en tres punts fonamentals (la borsària i bancària, la ferroviària i la concursal), la qual cosa confereix a la novel·la una dimensió de document, que la fa susceptible d'altres lectures que la literària. (fragment de l'article NARCÍS OLLER i EL NATURALISME, d'Antònia Tayadella, dins el volum 7 d'HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA., de Riquer, Comas, Molas. Ed ARIEL, Barcelona, 1983)